29 anys de KDE

El 1969, Ken Thompson i Dennis Ritchie comencen a treballar en UNIX. Escrit inicialment en assemblador, prompte es va reescriure en C, un llenguatge creat per Ritchie i considerat d'alt nivell.

Thompson i Ritchie

El 1979, Bjarne Stroustrup començà el desenvolupament de «C amb classes», el qual més tard esdevindria C++. En la seua opinió, era l'únic llenguatge de l'època que permetia escriure programes que alhora eren eficients i elegants.

Bjarne Stroustrup

El 1984, Richard Stallman començà el desenvolupament de GNU («GNU is Not Unix», GNU no és Unix), un sistema operatiu completament lliure basat en Unix, el qual era propietari.

Richard Stallman

El 1991, Linus Torvalds creà el nucli Linux basat en MINIX, una versió de Unix escrita per Andre Tanenbaum. L'aparició de Linux ha revolucionat la història del programari lliure i ha ajudat a popularitzar-lo. Vegeu la infografia dels 25 anys del desenvolupament del nucli Linux.

Linus Torvalds

El 1993, començaren a aparéixer les primeres distribucions lliures, basades en GNU i Linux. Una distribució GNU/Linux normalment està formada pel nucli Linux, les eines i biblioteques GNU, i una col·lecció d'aplicacions.

GNU i Tux

El 1995, l'empresa noruega Troll Tech creà l'entorn de treball multiplataforma Qt, amb el qual es crearia KDE l'any següent. Les Qt van ser la base de les tecnologies principals de KDE en estos 20 anys. Apreneu més quant a la història de les Qt.

Logotip de les Qt

El 1996, Matthias Ettrich anuncià la creació del «Kool Desktop Environment (KDE)» (Entorn d'escriptori magnífik), una interfície gràfica per als sistemes Unix, construït amb les Qt i C++, i dissenyat per a l'usuari final. El nom «KDE» fou un joc de paraules amb l'entorn gràfic CDE, el qual era propietari en aquella època. Llegiu l'anunci original del projecte KDE.

Matthias Ettrich

El 1997, uns 15 desenvolupadors de KDE es trobaren en Arnsberg, Alemanya, per a treballar en el projecte i debatre el seu futur. Este esdeveniment s'arribà a conéixer com KDE One.

Arxiu del Cornelius Schumacher

La versió beta 1 de KDE es va iniciar exactament 12 mesos després de l'anunci del projecte. El text del llançament emfatitzava que KDE no era un gestor de finestres, sinó un entorn integrat en què el gestor de finestres només n'era una part.

Captura de pantalla de KDE beta 1

El 1997, es va fundar en Tübingen, Alemanya, l'entitat sense ànim de lucre KDE e.V., la qual representa financerament i legalment la comunitat KDE.

Logotip de KDE e.V.

L'acord de fundació de la KDE Free Qt Foundation està signat per la KDE e.V. i Trolltech, el llavors propietari de les Qt. La Fundació assegura la disponibilitat permanent de les Qt com a programari lliure.

El Konqi amb Qt en el seu cor

KDE llançà la primera versió estable del seu entorn gràfic el 1998, destacant un entorn de desenvolupament d'aplicacions, les KOM/OpenParts i una vista prèvia del seu paquet ofimàtic.

KDE 1

L'abril de 1999, es va anunciar un drac com el nou assistent animat per al Centre d'ajuda de KDE. Era tan graciós que va substituir la mascota anterior del projecte, Kandalf, a partir de la versió 3.x. Vegeu la captura de pantalla de KDE 2 que mostren el Konqi i el Kandalf.

Konqi

L'octubre de 1999, tingué lloc la segona reunió de desenvolupadors de KDE en Erlangen, Alemanya. Llegiu l'informe del Congrés KDE Two.

Foto de grup (Arxiu del Cornelius Schumacher)

A partir de la versió beta 1 de KDE 2 és possible percebre un canvi de denominació del projecte. Els llançaments fins ara al·ludien al projecte com a «Entorn d'escriptori K» (K Desktop Environment), van començar a esmentar-lo només com a «Escriptori KDE» (KDE Desktop).

Logotip de KDE 2

El juliol de 2000, es va fer la tercera reunió (beta) dels desenvolupadors de KDE en Trysil, Noruega. Ací trobareu què es va fer durant el congrés.

Arxiu del Cornelius Schumacher

KDE va llançar la seua segona versió, presentat com a novetats principals el navegador web i gestor de fitxers Konqueror; i el paquet ofimàtic KOffice. KDE va reescriure quasi sencer el seu codi en esta segona versió.

KDE 2

A partir de l'anunci de llançament de la versió 2.1.2 també va haver-hi un canvi de la nomenclatura. Els anuncis comencen a esmentar KDE com a «Projecte KDE».

Pantalla de presentació de KDE 2.1

El març de 2001, es va anunciar la creació del grup de dones de la comunitat. KDE Women va nàixer amb l'objectiu d'ajudar a fer augmentar el nombre de dones en les comunitats de programari lliure, i en KDE en particular. Vegeu el vídeo «Highlights of KDE Women» de l'Akademy 2010.

Disseny original de la Katie, la mascota nova de KDE

El març de 2002, uns 25 desenvolupadors es trobaren per a la tercera reunió de KDE en Nuremberg, Alemanya. Estava a punt de llançar-se KDE 3 i calia migrar el codi de KDE 2 a la nova biblioteca Qt 3.

Foto de grup de KDE Three

KDE va llançar la seua tercera versió, mostrant com a novetats importants un entorn de treball d'impressió nou, KDEPrint; la traducció del projecte a 50 idiomes; i un paquet d'aplicacions educatives, mantingut per KDE Edutainment Project.

KDE 3

L'agost de 2002 va haver-hi una reunió dels membres del consell de KDE e.V. que fou essencial per a establir com funciona l'organització. En esta reunió es va decidir, entre altres coses, que es registraria la marca «KDE» i que els membres nous haurien de ser convidats i fer-los costat per part de dos membres actius de KDE e.V.

Foto de grup (Arxiu del Cornelius Schumacher)

En la versió 3.1, la comunitat presentà KDE amb una aparença nova, un tema nou per als ginys anomenat Keramik, i Crystal com a tema predeterminat per a les icones. Vegeu la Guia de característiques noves de KDE 3.1.

KDE 3.1

L'agost de 2003, uns 100 col·laboradors de KDE de diversos països es trobaren en un castell en la República Txeca. L'esdeveniment es va anomenar Kastle i fou el precursor de l'Akademy, l'esdeveniment que arribaria a ser la reunió anual de la comunitat.

Foto de grup del Kastle

L'agost de 2004 tingué lloc la primera reunió internacional de la comunitat. L'esdeveniment es va organitzar en Ludwigsburg, Alemanya, i va iniciar una sèrie d'esdeveniments internacionals anomenats «Akademy» que tenen lloc anualment des de llavors. L'esdeveniment s'anomenà així perquè se celebrà en l'escola de cinema «Filmakademie» de la ciutat. Vegeu les fotos de grup de totes les Akademies.

Foto de grup de l'Akademy 2004

Es va llançar KDE 3.5. Esta versió presentà diverses característiques noves, entre elles la SuperKaramba, una eina que permetia personalitzar l'escriptori amb «miniaplicacions»; els reproductors Amarok i Kaffeine; i el gravador de suports K3B. Vegeu KDE 3.5: Una guia de les característiques noves.

KDE 3.5

El març de 2006, tingué lloc en Barcelona la primera reunió de col·laboradors espanyols de KDE. Des de llavors, l'Akademy-Es s'ha tornat un esdeveniment anual. Apreneu més quant al grup de col·laboradors espanyols de KDE.

Foto de la primera Akademy-Es

El juliol de 2006, els desenvolupadors de les biblioteques del nucli de KDE es trobaren en Trysil, Noruega, per a la quarta reunió del nucli de KDE. L'esdeveniment fou una espècie de successor del Congrés KDE tres beta i de la Reunió tres de KDE, i els desenvolupadors treballaren en el desenvolupament de KDE 4 i l'estabilització d'algunes biblioteques del nucli del projecte.

Foto de grup (Arxiu del Cornelius Schumacher)

El març de 2007, diversos col·laboradors de KDE i Gnome es trobaren en la Corunya, Espanya, un esdeveniment que buscava establir una col·laboració entre els dos projectes. L'esdeveniment es conegué com Guademy, una barreja de Guadec, el nom que es dona a l'esdeveniment Gnome i Akademy, el nom de l'esdeveniment KDE.

Foto de grup de la Guademy

El maig de 2007, es va anunciar la versió alfa 1 de KDE 4, amb nom en clau «Knut». Este anunci mostrà un escriptori completament nou, amb el tema Oxygen nou, aplicacions noves com Okular i Dolphin, i una nova àrea de treball de l'escriptori, Plasma. Vegeu KDE 4.0 alfa 1: Una guia visual a les característiques noves.

KDE 4 alfa 1

L'octubre de 2007, KDE anuncià la candidata a llançament de la seua plataforma de desenvolupament que consistia en les biblioteques bàsiques i les eines per a desenvolupar aplicacions KDE.

El Konqi desenvolupador

En 2008, la comunitat anuncià el revolucionari KDE 4. A més de l'impacte visual del tema predeterminat nou Oxygen, i la nova interfície d'escriptori, Plasma, KDE 4 també innovà presentant les aplicacions següents: el lector de PDF Okular, el gestor de fitxers Dolphin, així com KWin, que permetia efectes gràfics. Vegeu la Guia visual de KDE 4.0.

KDE 4.0

Des de l'anunci de la versió 4.1 ja hi havia una tendència a referir-se a KDE com una «comunitat» i no només un «projecte». Este canvi es va reconéixer i afirmar a l'anunci de reconstrucció de marca de l'any següent.

Els Konqis de la comunitat

El gener de 2009, tingué lloc en Negril, Jamaica, la primera edició del Camp KDE. Fou el primer esdeveniment de KDE en Amèrica. Després d'este, hi ha hagut dos congressos més situats en els EUA, el 2010 en San Diego, i un altre el 2011 en San Francisco.

Foto de grup del 2009

El juliol de 2009, tingué lloc en Gran Canària, Espanya, la primera Desktop Summit («Cimera d'escriptori»), un congrés conjunt de les comunitats KDE i Gnome. L'Akademy 2009 se celebrà amb este esdeveniment.

Foto de grup de la DS 2009

La comunitat arribà a la marca d'1 milió de comissions. Des de 500.000 el gener de 2006 i 750.000 el desembre de 2007, i només 19 mesos després, les col·laboracions arribaren a la marca d'1 milió. L'increment d'estes col·laboracions va coincidir amb el llançament de l'innovador KDE 4.

Col·laboradors actius en cada moment

El setembre de 2009, tingué lloc en Randa, en els Alps suïssos, la primera d'una sèrie d'esdeveniments coneguts com reunions de Randa. L'esdeveniment aplegà junts diversos esprints de diferents projectes de la comunitat. Des de llavors, les reunions de Randa tenen lloc anualment.

Foto de grup de la primera RM

El novembre de 2009, la comunitat anuncià canvis a la seua marca. El nom «K Desktop Environment» havia esdevingut ambigu i obsolet, i se substituïx per «KDE». El nom «KDE» ja no és només per a referir-se a l'entorn d'escriptori, sinó que ara representa tant la comunitat com el projecte paraigua sustentat per esta comunitat.

Gràfic de la marca

Des de la versió 4.3.4, els anuncis de KDE comencen a al·ludir a tot el conjunt de productes com a «KDE Software Compilation» (KDE SC) (Compilació de programari KDE). Actualment, esta tendència s'ha abandonat.

Mapa de la marca

L'abril de 2010, tingué lloc la primera reunió dels col·laboradors de KDE del Brasil. Este esdeveniment es va celebrar en Salvador, Bahia, i fou l'única edició de l'Akademy brasilera. Des de 2012, l'esdeveniment s'ha ampliat a una reunió de tots els col·laboradors d'Amèrica Llatina.

Foto de grup de l'Akademy-Br

El juny de 2010, la KDE e.V. anuncià el programa d'afiliació de patrocini «Join the Game», amb l'objectiu de fomentar l'ajuda financera a la comunitat. En participar en el programa s'esdevé membre de la KDE e.V., col·laborant amb un import anual i podent participar en les reunions anuals de l'organització.

Logotip de JtG

L'agost de 2010, la comunitat anuncià la versió 4.5 dels seus productes: Plataforma de desenvolupament, Aplicacions i Espais de treball de Plasma. Cada un d'ells va començar a tindre un anunci de llançament separat. El més destacat d'esta versió fou la interfície de Plasma per a ordinadors ultraportàtils, anunciat en la versió 4.4.

Captura de pantalla de Plasma Netbook

El desembre de 2010, la comunitat anuncià la Calligra Suite, una divisió des del paquet ofimàtic KOffice. KOffice es va interrompre el 2011.

Logotip de la Calligra Suite

El març de 2011, tingué lloc en Bengaluru el primer congrés de les comunitats KDE i Qt en l'Índia. Des de llavors, l'esdeveniment ha tingut lloc anualment.

Foto de grup de la Conf India

L'agost de 2011, tingué lloc en Berlin un altre congrés conjunt de les comunitats KDE i Gnome, Alemanya. Prop de 800 col·laboradors de tot el món es trobaren plegats per a compartir idees i col·laborar en diversos projectes de programari lliure.

Foto de grup de la DS 2011

La comunitat llançà la primera versió de la seua interfície per a dispositius mòbils, Plasma Active. Més tard, es va substituir per Plasma Mobile.

Captura de pantalla de Plasma Active 1

L'abril de 2012, tingué lloc la primera reunió dels col·laboradors de KDE en Amèrica Llatina, LaKademy. L'esdeveniment es va celebrar en Porto Alegre, Brasil. La segona edició tingué lloc en São Paulo, i des de llavors ha sigut un esdeveniment anual. Fina ara totes les edicions s'han celebrat en Brasil, a on hi ha el nombre més gran de col·laboradors de la comunitat llatinoamericana.

Foto de grup de LaKademy 2012

Es va publicar KDE Manifesto, un document que presenta els beneficis i les obligacions d'un projecte KDE. També presenta els valors centrals que guien la comunitat: govern obert, programari lliure, inclusivitat, innovació, propietat comuna i enfocament a l'usuari final.

Art del manifest de KDE

El desembre de 2012, la comunitat llançà un concurs per a crear una mascota nova utilitzant Krita. El guanyador del concurs fou Tyson Tan, que va crear aparences noves per al Konqi i la Katie.

Konqi redissenyat

El setembre de 2013, la comunitat anuncià canvis en el cicle de llançament dels seus productes. Cadascun d'ells, Espais de treball, Aplicacions i Plataforma, ara tenen llançaments separats. El canvi fou el reflex de la reestructuració de les tecnologies KDE. Esta reestructuració produí la generació següent de productes de la comunitat, els quals es llançarien l'any següent.

Gràfic de les tecnologies KDE separades

Es va llançar la primera versió estable dels Frameworks 5 (KF5), hereva de la Plataforma KDE 4. Esta generació nova de les biblioteques KDE basades en les Qt 5 van fer més modular el desenvolupament de la plataforma KDE i facilitaren el desenvolupament multiplataforma.

Evolució del desenvolupament de les tecnologies KDE

Llançament de la primera versió estable de Plasma 5. Esta generació nova de Plasma té un tema nou, Brisa. Els canvis inclouen una migració a una pila gràfica nova plenament accelerada per maquinari centrada en l'escenògraf OpenGL(ES). Esta versió de Plasma utilitza com a base les Qt 5 i els Frameworks 5.

Captura de pantalla de Plasma 5

El desembre de 2014, el paquet de programari educatiu GCompris s'unix en l'incubador de projectes de la comunitat KDE. Bruno Coudoin, que creà el projecte el 2000, va decidir reescriure'l en Qt Quick per a facilitar el seu ús en plataformes mòbils. Originalment estava escrit en GTK+.

Logotip de GCompris

La comunitat anuncià Plasma Mobile, una interfície per a telèfons intel·ligents que utilitza les tecnologies Qt, Frameworks 5 i Plasma Shell.

Foto de Plasma Mobile

La primera imatge en viu de Plasma executant-se en Wayland es posà a disposició per a baixar-la. Des del 2011, la comunitat treballa per a implementar Wayland en KWin, el compositor de Plasma, i en el gestor de finestres.

KWin en Wayland

La versió 5.5 s'anuncià amb diverses característiques noves: icones noves afegides al tema Brisa, implementació d'OpenGL ES en KWin, progrés per a implementar Wayland, una lletra predeterminada nova (Note), un disseny nou.

Captura de pantalla de Plasma 5.5

La comunitat anuncià la inclusió d'un altre projecte a l'incubador, KDE Neon, basat en Ubuntu. Els desenvolupadors, provadors, artistes, traductors i els primers adoptants poden obtindre el codi recent des de «git» tan prompte el comet la comunitat KDE.

Captura de pantalla del Neon 5.6

L'Akademy 2016 tingué lloc com a part de la QtCon el setembre de 2016 en Berlin, Alemanya. L'esdeveniment aplegà les comunitats Qt, FSFE, VideoLAN i KDE. Se celebraren els 20 anys de KDE, els 20 anys de VLC, i els 15 anys de la FSFE.

Rètol de la QtCon

Es llançà Kirigami, un conjunt de components QML per a desenvolupar aplicacions basades en les Qt per a dispositius mòbils o d'escriptori.

Logotip de Kirigami

A principis de 2016, com a resultat d'una enquesta i de debats oberts entre els membres de la comunitat, KDE va publicar un document que introduïa la seua visió pel futur. Esta visió representa els valors que els seus membres consideren més importants: «Un món en què tothom té control sobre la seua vida digital i gaudix de llibertat i privadesa». La idea en definir esta visió era deixar clar quines són les motivacions principals que guien a la comunitat.

Per tal de formalitzar la cooperació entre la comunitat i les organitzacions quan han sigut aliades, KDE e.V. anuncià el Comitè consultiu («Advisory Board»). A través del Comitè consultiu, les organitzacions poden proporcionar comentaris de les activitats i decisions de la comunitat, participar en les reunions normals de KDE e.V., i assistir a les Akademy i als esprints de la comunitat.

El 14 d'octubre, KDE celebrà el 20è aniversari. El projecte que començà com un entorn d'escriptori per a sistemes Unix, hui és una comunitat que incuba idees i projectes que van més enllà de les tecnologies d'escriptori. Per a celebrar el seu aniversari la comunitat publicà un llibre escrit pels seus col·laboradors. També van haver-hi festes celebrades en huit països.

Art dels 20 anys de KDE fet per l'Elias Silveira

En associació amb un comerciant espanyol de portàtils la comunitat anuncià el llançament de KDE Slimbook, un ultraportàtil que porta preinstal·lat Plasma de KDE i les aplicacions KDE. El portàtil oferix una versió preinstal·lada de KDE Neon i es pot comprar des del lloc web del comerciant.

KDE Slimbook

Inspirada en la QtCon 2016, la qual tingué lloc en Berlin i aplegà les comunitats KDE, VLC, Qt i FSFE, la comunitat KDE en Brasil allotjà la QtCon del Brasil en 2017. L'esdeveniment se celebrà en São Paulo i aplegà experts de Qt del Brasil i de l'estranger en dos dies de xerrades i un dia de formació.

KDE va definir els seus objectius per als quatre anys següents. Com a part d'un esforç compromés pels seus membres des de 2015, la comunitat ha definit tres objectius principals per als anys vinents: millorar la usabilitat i la productivitat del seu programari, assegurar que el programari ajuda a mantindre la privadesa dels usuaris i facilitar l'aportació i la integració dels col·laboradors nous.

Debian, la famosa distribució Linux fundada en 1993, ingressà en el Consell consultiu de KDE per a aprofundir la col·laboració entre ambdues comunitats. Amb açò s'espera que ambdues comunitats creixeran encara més fortes i continuen treballant conjuntament en la construcció de projectes FLOSS.

La Comunitat Debian

El diari Janayugom ha sigut el primer del món en canviar a una plataforma de programari completament lliure per a la seua publicació. El diari regional té 100.000 subscriptors en Kerala, l'Índia. El Cap de ministres de l'estat ha assistit a la celebració del canvi. Plasma, Okular, Krita, i altres s'han desplegat en els sistemes de 14 oficines diferents.

El 2019, KDE ha adoptat GitLab com a plataforma principal de les operacions de desenvolupador. Este canvi ha permés que la comunitat KDE treballe amb més eficiència i ha reduït la barrera d'entrada dels col·laboradors nous. La nostra instància de GitLab es troba a KDE Invent.

KDE adopta GitLab

KDE anuncia una llista d'objectius candidats per al futur immediat a l'Akademy 2019. La comunitat ha reduït la llarga llista de propostes i ha triat prioritzar una experiència d'usuari coherent per a tot el programari KDE, fer que les aplicacions KDE arriben als usuaris amb l'ajuda dels mètodes d'empaquetament nous, i millorar la sessió Wayland.

Matrix, una plataforma de missatgeria instantània de codi font obert, descentralitzada i segura, ha esdevingut la forma de comunicació predeterminada i recomanada per a aquells a qui els agrada la seua missatgeria instantània gràfica. Matrix permet que els membres de la comunitat utilitzen clients basats en la web, d'escriptori o mòbils, així com tots els clients natius de KDE, com NeoChat. Els canals IRC encara existixen i es fan ponts amb Matrix, assegurant que els membres que utilitzen sistemes diferents poden comunicar-se amb facilitat entre ells. De manera pareixent als canals de Telegram, tot i que estos no es consideren oficials, atés que Telegram no té codi font obert per als servidors ni els mètodes d'encriptació.

L'equip de desenvolupadors de Plasma Mobile de KDE ha col·laborat amb PINE64 per a crear PinePhone Comunitat KDE Edition, un telèfon mòbil que només executa programari lliure, és fàcil de modificar i protegix la vostra privadesa.

PinePhone de KDE

En 2020 GCompris ha celebrat el seu 20è aniversari i també s'ha desplegat en moltes escoles de Kerala, l'Índia. Les aplicacions educatives de KDE han sigut ajudant els estudiants d'arreu del món durant dècades i són part del Projecte educatiu KDE.

GCompris en malaiàlam

Valve, els creadors de Steam, ha anunciat que el seu ordinador portàtil de jocs anomenat Steam Deck té Plasma de KDE com a experiència predeterminada d'escriptori. Els desenvolupadors de KDE han sigut treballant amb Valve per a fer que Plasma funcione bé amb Steam Deck.

Plasma de KDE executant-se en Steam Deck

L'Akademy 2022 es va celebrar en Barcelona des de l'1 fins al 7 d'octubre. Va ser la primera vegada en dos anys que els membres i convidats de la comunitat van exposar en persona el que havia sigut passant dins dels projectes de KDE (i projectes adjacents), l'estat de la tècnica i cap a on es dirigien les coses.

Assistents a l'Akademy 2022 celebrada en Barcelona.

KDE va intentar dues iniciatives noves de recaptació de fons el 2022. La primera va implicar captar fons per a una aplicació específica: Kdenlive, l'editor de vídeo de KDE. El nostre objectiu era recaptar 15.000 € per a permetre als desenvolupadors afegir característiques molt sol·licitades i estabilitzar el codi. La segona iniciativa va ser la recaptació de fons de final d'any, on volíem recaptar 20.000 euros. Totes dues recaptacions de fons van ser èxits massius, superant els objectius que havíem marcat. Este assoliment és un testimoni de la generositat dels membres de la comunitat, els seus seguidors i els seus usuaris.

La Katie i el Konqi vos agraïxen la vostra donació.

La Fundació garantix la llibertat present i futura del marc de treball de les Qt, ja que té el dret de publicar les Qt segons la llicència BSD si és necessari per a garantir que les Qt continuen sent de codi obert. Esta garantia legal notable protegix la comunitat de programari lliure i crea confiança entre desenvolupadors, col·laboradors i clients.

La KDE Free Qt Foundation ajuda a mantindre lliure el conjunt d'eines de les Qt.

Amb Plasma 6, la nostra base tecnològica es va sotmetre a dues actualitzacions principals: una transició cap a l'última versió del nostre entorn de treball d'aplicacions, les Qt, i una migració cap a la plataforma gràfica moderna de Linux, Wayland. El llançament es va anomenar «Megallançament» («MegaRelease»), ja que es van publicar les versions noves de les aplicacions i els Frameworks de KDE, junt amb una versió nova de Plasma Mobile, tot al mateix temps.

L'entorn d'escriptori predeterminat de Plasma 6.

[KDE Linux]https://kde.org/linux/) és un sistema operatiu lliure, de codi obert i centrat en l'usuari que KDE construïx per a incloure la millor implementació de tot el que KDE oferix, utilitzant les tecnologies més avançades.

El Project Banana va ser el nom de codi de KDE Linux.